alombradunafiguera

De vegades agranar un grapat de vidres és mésdifícil del que pareix. No per culpa de qui els ha d’agranar, sinó per qui no ha manat que s’agranaren i segueixen, després de un mes i 21 dies al mateix lloc. Amb un exercici de responsabilitat i després d’haver-me passat tot el matí per afegir quatre pareules a un acta, organitzar la feina de uns funcionaris podria pareixer una barbaritat.
, allò difícil és saber quina és la teua tasca, i procurar que no passen dos mesos des de què personalment, li ho vaig dir a la Tinenta, a la setmana li ho vaig repetir, i ara ja quasi que és per considerar-ho una falta de responsabilitat inacceptable. Si en una misèria així no fa ni cas, imagines el lector (o la lectora) com s’agafaran les altres coses. I és que aquesta gent, en què pensa? Li dóna igual 20 que 25, ó 125…
Com és possible que la gent no veja estes coses? Realment, si són incapaços d’enviar en dos mesos algú per a que vagen i repleguen uns vidres per evitar que algun xiquet es creme… què passarà amb, per exemple, la recollida del fem del poble? o les construccions sense control? o els excesos de… qui siga, per sentir-se visible i donar a entendre al món que sense necessitem de la seua presència…
NO ho puc entedre. Sí, sí, ho sé. Jo soc un exagerat, clar (2 mesos), i massa exigent (clar, no et fot, mira tu en qui et compares)
No puc arribar a entendre com les coses poden anar d’aquesta manera, com la gent pareix tancar els ulls de sobte, o com no se’ls deixa veure (molts exemples tenim a la televisió) No pot ser, açò és massa.
Si jo tinguera una granera aniria i ho llevaria jo, però és que tinc aspiradora. Hauré d’anar a comprar-ne una.. Bona nit (o bon dia)

Jo i el meu intent per dominar aquest blog, si no ho fa ell abans amb mí… m’han ajudat a pensar i repensar, i més encara este cap de setmana que ha estat tranquilet… La veritat és que m’ha sorprés… Les botelles que hi havia trencades des de festes de moros al carrer molí, després de quasi dos mesos i mig (i davant el plenari de dimarts) ja no estan!!!!!!!
SI és que, no sé de què ens queixem, si a la postre acaben fent les coses, encara que siga tard. COM PODEU ESCANDALITZAR-VOS DE QUÈ PER A LLEVAR DOS TÈRCIOS TRENCATS TARDEN DUES SETMANES?? Són moltes les coses que s’han de fer, i no hi havia temps per llevar eixes dues botelles. Total, què podia passar? que algun xiquet passara i es tallara? que el vent que ha fet estos dies deixara els vidres a mitat carrer? que passara un cotxe i puntxara les rodes? I pa! què no mira!!!
Hem d’acostumar-nos a assumir la culpa d’eixes coses. Ací, la responsabilitat és nostra…
Per cert, no vaig veure cap figuera en Montesa (era de nit) i molt menys l’ombra… de la figuera, perquè d’alguns personatges qeu hi havia sopant allí…
Bona nit (o bon dia)

MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA PER A MADRILENYS

Aquest és el Manual de Supervivència per a Madrilenys que ha editat la Conselleria per a aquest estiu.
Estimados turistas madrileños:
Con el presente escrito esperamos poder prestarles un servicio de traducción de vocabulario y expresiones útiles valencianas que pueden escuchar durante sus placenteras vacaciones en esta nuestra Comunitat Valenciana. Esperamos que les sea de interés.

Conselleria de Turismo, Urbanismo y Gilipollismo de la Barbaridad Valenciana.

VOCABULARIO VALENCIÀ-CASTELLANO

IEEE!.- Hola.

AU.- Adiós.

MONE / NEMON.- Vámonos.
MECAGÜEN LA FIGATATIA.- Discrepo de su opinión, estoy bastante en desacuerdo / Saludo a un conocido que hace tiempo que no ve.
MECAGÜEN LA MARE QUE LA PARIT AL FILL DE PUTA EIXE.- Discrepo con su punto de vista, y/o con la acción (muchas veces relcionada con la conducción) que acaba de realizar.

VES A FER LA MÀ.- Aleje su sombrilla un poco de mi toalla que me hace sombra, gracias.

IEEEEEEEP FILL DE PUTA, A ON VAS?.- Saludo a un conocido.

NEM A FER-MO’N UNA.- Me voy a tomar una cervecita.
XE, SERÀ PER DINERS COLLONS.- Variante de ‘xe, això ho pague jo’.

A RAS DE FIGA: Minifalda.
A RINXOPOMA.- Falda aún más pequeña que la minifalda.

PER COLLONS.- Necesariamente, por necesidad.

VES I GITA’T.- No digas tonterias.
SI LA VISTA NO M´ANGANYA, PORTE UNA BONA CASTANYA.- Referencia al estado de embriaguez.

NYAS!.- Cuando le das algo a alguien (emplear la expresión mientras se lo dais).

MENFOT.- No me importa demasiado.
MENFOTS.- Habitantes de la terreta, nativos.

SANGONERETA.- Chupa tintas, tragón.
AMOLLAR.- Soltar donde se pueda, dejar caer.

PANFIGOL.- Persona tranquila

SUMBALI.- Echar a correr / pegarle a alguien.

LLUNY.- Lejos.

MOLT LLUNY.- Muy lejos.

A FER LA MA.- Muy muy lejos.
AGUSAES, ‘GONIA QUE DONES!.- No acaba de caerme bien usted.
.
T’AGÜELA QUAN PIXA FA CLOTET?.- Ya vale con el cachondeo, gracias.
.
LA FIGA TA TIA ROSSEGA KIKOS.- La hermana de tu madre tiene mal humor.
.
TINC EL PIU ENCéS EN FLAMES.- Cariño, esta noche vamos a tener relaciones.
.
TIRA MES UN PeL DE FIGA Q’ UNA MAROMA D’BARCO.- Lo que consigue una mujer no lo consigue nadie.

FARDATXO.- Bicho grande.
VALENCIANOTA.- Mujer que le gusta todo lo relacionado con Valencia.
.
AMARRAELPONIIIII / AGARRALI EL MORRO A LA BURRA.- Tranquilizateeeee!.

VAIG COM CAGALLÓ PER SEQUIA.- Ir sin rumbo fijo.

ALÇA EL RABO, PERDIGOT.- Espavílate, vamos.

SI T’ARREE UNA NYESPLA VORÀS.- Amenaza.
AGARRA’T QUE VE (CURVA).- La vamos a liar.
.
AÇO ES MEL DE ROMER.- Que es muy bueno-bonito.
.
A CAGAR A L’HORT.- Vete, fuera de aquí.
.
AMAGEUSE LES CARTERES.- Llegada de alguien inesperado.
.
ME CAGUEN (DEU/ DÉNIA/ DEN / LA FIGUERETA / L’HÒSTIA).- Expresión de multiples aplicaciones según estado de ánimo.

LA MARE QUE VA….- Exclamación.

CAP DE SURO.- Cabezón, tonto, bobalicón.
LA FIGA EM FA PALMES.- Guapo, me gustas.
.
HI HA MES DIES QUE LLONGANISES.- Aún queda tiempo.
.
VAS A LA MAR I NO TROBES AIGUA.- Despistado.
.
Xè! VES I TOCA’T EL COLLONS.- Hága el favor de no molestarme.

ANIMAL DE SÈQUIA.- Bruto.
COM SI CAGARES, PERÒ PA CA DINS.- Eso es una tonteria//imposible.
.
XE, DE VERES, COM SI MENJARES PERES I LES CAGARES SENCERES.- De verdad de la buena.
.
AIXO ES BUFAR EN CALDO GELAT.- No tiene usted nada que hacer en el asunto.

TAPEROT.- Tonto

ME CAGUE EN LA MARE QUEM VA PARIR.- Caramba!.

AH! REDEU.- Madre mía.

XE QUE BO.- Me gusta.
AÇÒ? AÇÒ?? AÇÒ ES MASSA,TU.- Qué barbaridad!.
.
TU NI TENS VERGONYA NI L’HA CONEIXES.- Es usted un poco madrileño, caramba.
.
XE, VES I TIRA A FER LA MA!!.- Vuélvase usted a Madrid, gracias.
.
NI XIXA NI LLIMONÀ.- No servir para nada o poca cosa.
.
TINDRE POCA ESPENTA.- No tener iniciativa.
.
TOT PER L’AIRE.- Caracoles!! Caramba!.

TIRALIIII.- Continue usted.
JUGA, JUGA I VORÀS….- Aplicable a multitud de situciones, suEle terminar con ‘L’hòstia que t´emportes’.
.
COLLONS.- Testículos. Generalmente se usa para todo, al comenzar o terminar la frase puede variar el significado de la misma.
.
MENGES MES QUE EL TIO SANGONERA (QUE VA MORIR DE UNA FARTERÀ).- Come usted mucho.

A MANTA!.- En cantidad.

BORINOT.- Torpe, bruto.
AU CACAU.- Hasta luego Lucas.
AIXÓ ÉS TOT OLLA (EN PENQUES).- Esto es una tonteria (con acelgas)..
EIXE ES UN SANGUANGO.- Ese es un madrileño desgraciado.
.
SI TE PEGUE UNA BORINÀ ET REVENTE COM UNA MAGRANA.- ¿Puede usted dejar de molestarme?.
.
MA QUEEE ERES…, MA’ QUEEEE T’AGRÀ…- Hay que ver, hay que ver… (expresión de reproche).
.
HA PEGAT UN ESCLAFLIT.- ha explotado.

FUIG DEL MIG HOSTIAAAA.- Apartese por favor…
.
XEEE VAAA, XE.- Venga, dese prisa.
MECAGÜEN EL FILLDEPUTA MADRILENYO EIXE.- ….Si oye esto mejor salga corriendo.

He de reconèixer que sóc fontí. No, si no és que algú m’haja dit alguna cosa i ho haja negat, no, més bé al contrari. Huí a l’EPA una de les meues alumnes, d’aproximadament uns 70 anys, m’ha dit: “ja pots dir que eres fontí, i ben cabut”
Jo, després de riure (treballar a gust fa goig), li he dit que no ho sabia ella bé encara. Tot perquè els he “marejat” (en el bon sentit de la paraula) per tal de què entre tots fem una falla. Sóc conscient de què la gran part me la tragaré, perquè el nombre d’alumnes no és massa gran, però, una vegada més, allà vaig!
De moment, a banda d’aquest blog, he aconseguit fer certes modificacions al blog de www.lafontjove.wordpress.com
Ara, com cada nit, me’n torne a l’ombra de la meua figuera. Bona nit, o bon dia