alombradunafiguera

De vegades agranar un grapat de vidres és mésdifícil del que pareix. No per culpa de qui els ha d’agranar, sinó per qui no ha manat que s’agranaren i segueixen, després de un mes i 21 dies al mateix lloc. Amb un exercici de responsabilitat i després d’haver-me passat tot el matí per afegir quatre pareules a un acta, organitzar la feina de uns funcionaris podria pareixer una barbaritat.
, allò difícil és saber quina és la teua tasca, i procurar que no passen dos mesos des de què personalment, li ho vaig dir a la Tinenta, a la setmana li ho vaig repetir, i ara ja quasi que és per considerar-ho una falta de responsabilitat inacceptable. Si en una misèria així no fa ni cas, imagines el lector (o la lectora) com s’agafaran les altres coses. I és que aquesta gent, en què pensa? Li dóna igual 20 que 25, ó 125…
Com és possible que la gent no veja estes coses? Realment, si són incapaços d’enviar en dos mesos algú per a que vagen i repleguen uns vidres per evitar que algun xiquet es creme… què passarà amb, per exemple, la recollida del fem del poble? o les construccions sense control? o els excesos de… qui siga, per sentir-se visible i donar a entendre al món que sense necessitem de la seua presència…
NO ho puc entedre. Sí, sí, ho sé. Jo soc un exagerat, clar (2 mesos), i massa exigent (clar, no et fot, mira tu en qui et compares)
No puc arribar a entendre com les coses poden anar d’aquesta manera, com la gent pareix tancar els ulls de sobte, o com no se’ls deixa veure (molts exemples tenim a la televisió) No pot ser, açò és massa.
Si jo tinguera una granera aniria i ho llevaria jo, però és que tinc aspiradora. Hauré d’anar a comprar-ne una.. Bona nit (o bon dia)